Lonicera periclymenum o Xuclamel

Les enfiladisses són plantes que es poden usar, no sols per a cobrir aquelles zones que no ens agraden, sinó també per a embellir aquests llocs que, per un motiu o un altre, són especials. De totes les que hi ha, l’espècie Lonicera periclymenum és una de les més interessants per a climes temperats, per la seva rusticitat i per descomptat la seva bellesa.

A més, les seves magnífiques flors atreuen insectes tan beneficiosos per a totes les plantes com ho són les abelles.

Es tracta un arbust enfiladís caducifoli (perd les fulles a la tardor-hivern) originària d’Europa, des del sud de la península Ibèrica fins al sud de Noruega i Suècia, així com del nord d’Àfrica. Pot aconseguir una altura de 10 metres o més, sempre que tingui suport pel qual grimpar.

Les fulles són oposades, lanceolades-el·líptiques, peciolades i de color verd i les seves flors són groguenques, hermafrodites i zigomorfes. Els fruits són baies vermelles, una mica tòxiques, per la qual cosa no es recomana el seu consum, encara que en petites dosis poden ser medicinals.

Popularment, se la coneix com a xuclamel dels boscos, perquè es troba amb freqüència en aquests llocs.

• Clima

Quan comprem una planta és important que sapiguem per endavant si pot viure bé en el nostre clima, perquè així ens podrem estalviar disgustos i diners. En el cas del Xuclamel, és una enfiladissa que per fortuna per a nosaltres s’adapta a una gran varietat de climes sempre que siguin temperats.

Això significa que creixerà de meravella en zones on els hiverns els termòmetres baixin de 0 graus en algun moment, podent resistir gelades intenses sense problemes i temperatures estiuenques altes.

• Ubicació

S’ha de col·locar en l’exterior amb la finalitat que pugui sentir el pas de les estacions i en semiombra.

• Terra

Jardí: creix en sòls rics en matèria orgànica, i ben drenats.
Test: emplenar amb substrat universal.

• Reg

La Lonicera periclymenum és una enfiladissa que no resisteix la sequera, però tampoc l’embassada. És per això que és necessari regar cada vegada que la terra es vagi assecant, perquè així podrà continuar creixent amb normalitat.

Si parlem de la freqüència a seguir, aquesta variarà depenent del clima sobretot, però en principi s’ha de regar una mitjana de 3 vegades a la setmana durant la temporada més seca i càlida, i una mitjana de 2 a la setmana la resta de l’any.

En cas de tenir-la en test, és millor que no li posis un plat sota ni que la col·loquis dins d’una jardinera sense forats, ja que l’aigua estancada podrirà les arrels.

• Abonat

Els mesos càlids de l’any el Xuclamel a més d’aigua, també necessitarà una mica de ‘menjar’ en forma d’abonament o fertilitzant. Per exemple, si és al jardí, és interessant tirar-li una mica de guano, compost o humus regularment cada 15-20 dies.

Per contra, si s’està conreant en test, és millor usar adobaments o fertilitzants líquids per a evitar empitjorar el drenatge. Això sí, cal seguir les indicacions especificades en l’envàs del producte.

• Poda

Pots podar-la a la fi d’hivern, fent servir eines de podar prèviament desinfectades amb alcohol de farmàcia o algun producte desinfectant. No oblidis netejar-les també després del seu ús, per a prevenir infeccions i mantenir protegides d’aquesta manera a les teves plantes: les espores dels fongs, virus i bacteris no es veuen a simple vista, però això no significa que no siguin aquí .

Lleva-li les branques i tiges seques, els malalts i els que estiguin febles. Aprofita per a retallar aquells que s’estiguin allargant massa i els que li donin un aspecte com d’abandó.

• Multiplicació

Es multiplica per llavors a la tardor-hivern (necessiten passar fred abans de germinar) i per esqueixos a la primavera.

Llavors

Aconsello sembrar-les en safates de planter, emplenat amb substrat universal i posant un màxim de dues llavors en cada alvèol. Després, rega a consciència i posa-ho en l’exterior, en semiombra. A la primavera germinaran.

Esqueixos

És la manera més ràpida d’aconseguir nous exemplars. Només has de tallar un tros de tija, impregnar la base amb arrelant i plantar-ho posteriorment en un test amb substrat. Posa-ho a l’exterior, a semiombra i rega. En un període d’uns 15-20 dies emetrà les seves pròpies arrels. Època de plantació o trasplantament a la primavera.

• Rusticitat

La Lonicera periclymenum resisteix gelades de fins als -18 °C.