La Wisteria Sinensis o Glicinia

La Wisteria o Glicina (Wisteria sinensis) és una meravellosa planta enfiladissa capaç de cobrir qualsevol façana que et proposis, adornant-la sense escatimar recursos amb els seus enormes raïms de flors penjants.

La Wisteria és una planta llenyosa de potent creixement, que a vegades acaba fins i tot per aconseguir forma d’arbre. Els seus possibles quinze metres d’altura la fan adequada per a cobrir tota mena d’estructures (pèrgoles, murs, façanes…) tan sols has de facilitar-li un lloc ferm per on grimpar i ella anirà ascendint abraçant-lo amb les seves tiges.
A més de vigorosa, aquesta grimpadora és resistent i longeva; amb les cures adequades (bona llum i aliment) és capaç de viure fins als cent anys.

La Glicina és originària de la Xina i pertany a la família de les lleguminoses. Les seves fulles són compostes (tenen entre set i tretze folíols) que perd en arribar la tardor. Raó per la qual si la utilitzes per a ombrejar no molestaran en baixar les temperatures. Entraria en el selecte club de les quals deixen passar els raigs del sol durant l’hivern.

Les flors de la glicina s’obren a principis de la primavera (fins i tot abans que sorgeixi el seu dens fullatge) saturant l’ambient amb el seu perfum. No voldràs perdre’t llavors els seus llargs raïms penjants. El violeta, el malva o el blau (en algunes varietats també el blanc) seran els protagonistes d’un espectacle que podràs admirar fins ben entrat el mes de maig.

Després, a l’estiu, maduraran els seus fruits. Veuràs que aquests llegums plans (similars a mongetes), després d’obrir-se, amb freqüència romandran sobre la planta. Una cosa important que has de considerar, si tens nens petits o mascotes, és la toxicitat de les baines.

• Usos

La glicina (Wisteria Sinensis), donades les seves necessitats de llum i futura envergadura, ha de conrear-se en l’exterior i preferiblement en el sòl. Gaudeix d’un ràpid desenvolupament i d’un sistema radicular potent pel qual el més convenient és plantar-la directament en la terra (al costat d’aquell suport pel qual vols que ascendeixi) i si pot ser lluny de fonaments, canonades o piscines.

No disposes de jardí però sí d’un pati o terrassa? En tal cas tampoc tens per què renunciar a ella. Per a decorar la teva pèrgola amb la Wisteria aconsegueix quatre jardineres de gran grandària i planta un exemplar al costat de cadascun dels pals. Guia les tiges principals perquè comencin a envoltar la fusta i aconsegueixin anar escalant.

És important no deixar que ramifiquin fins que assoleixin la seva meta. Les travesses superiors seran les bigues per al teu futur sostre vegetal. Elimina tots els brots nous abans d’arribar a elles i després afavoreix la brotada de les tiges mitjançant el pinçat de les guies en creixement.

• Exposició i temperatura

La Wisteria requereix bastant llum. Pots situar-la a semiombra, fins i tot ho agrairà en aquells llocs especialment castigats pel sol, però en general florirà més i millor amb exposició assolellada.

Aquesta enfiladissa aguanta les gelades pel que conrear-la lluny de la costa, on els hiverns són més rigorosos, no serà un impediment.

• Substrat

En presentar un sistema radicular important la glicina requereix sòls profunds, si pot ser d’estructura franca o arenosa. Encara que, al no ser gens exigent, li bastarà que es trobin prou drenats. Una mescla estàndard d’humus, torba i perlita serà el correcte per als casos de cultiu en test.

• Reg

El tema del reg és amb el que més hauràs d’afinar. Encara que aguanta els períodes de sequera, la Wisteria Sinensis necessita com a norma regs freqüents a l’estiu, o almenys els suficients per a mantenir una certa humitat en el substrat. No li agrada que aquest s’assequi per complet, però tampoc que romangui entollat.

• Plagues i malalties

Massa quantitat d’aigua desplaçarà l’oxigen del sòl i farà emmalaltir les arrels de la teva Wisteria. Ja saps, fins i tot podria provocar l’aparició de fongs com la Phytophthora.

Un altre problema freqüent que sol sofrir la Glicina és l’aparició de pugons. Una cosa que no ha d’amoïnar-te si saps com actuar. Insecticides ecològics, com per exemple el sabó potàssic o l’oli de neem, bastaran per a solucionar-lo.

• Reproducció

La millor manera de multiplicar la Wisteria és mitjançant esqueixos (utilitzant estaques semillenyoses). Les llavors tenen l’inconvenient de necessitar ser estratificades abans en fred per a germinar (a uns 5 °c). A més les noves plantes trigarien bastant més a créixer i a produir flors que amb les tècniques anteriors.

• Poda

Finalment, tingues present que la Glicina floreix sempre sobre els brots de l’any anterior pel qual una poda inadequada podria perjudicar-la. Per a evitar riscos innecessaris, si no domines del tema, limita’t a prescindir d’aquelles branques mal formades o indesitjables. No realitzis podes severes durant l’hivern tret que el tinguis clar o no t’importi la disminució de flors.

A principis de l’estiu elimina, això sí, els brots amb les flors ja marcides, d’aquesta manera evitaràs la maduració del fruit, amb les molèsties que això comporta i incentivaràs  la floració del nou any.