La Bergenia cordifolia

La Bergenia cordifolia també coneguda com l’hortènsia d’hivern, apareixen des de finals de gener al començament de la primavera, segons la regió, en petits raïms de flors rosades.

A diferència de l’hortènsia es tracta d’una vivaç de poderosos rizomes, molt resistent, ja que prové de Sibèria i Àsia Central, on el clima és molt extrem.

És una planta que pertany a la Família Saxifragaceae.

Les fulles són perennes, grans i bastant dures, de color verd brillant, amb nervadures molt marcades, naixent des del rizoma, on els seus llargs pecíols en la base adquireixen un color de to vermellós.

Existeixen varietats on les fulles són de color porpra, en unes altres, el verd es torna rogenc per efecte del fred a l’hivern.

En general les Bergenias formen mates arrodonides d’uns 30 a 50 centímetres d’altura, podent desenvolupar una espècie de tronc amb l’edat.

A mitjan hivern comença a treure raïms de flors amb forma de campaneta, generalment rosades, encara que algunes varietats poden donar flors de color magenta, carmí, porpra o blanc.

• Llum

És una planta que prefereix exposicions en semiombra, sobretot a les regions més càlides que el sol incideix amb massa força.

• Substrat i abonament

Creix millor en sòls calcaris, profunds, frescos i rics en matèria orgànica per la qual cosa és recomanable realitzar aportacions d’abonaments compostats durant la plantació.

Aquestes aportacions es pot repetir de manera anual, a la primavera o tardor, per a mantenir els nivells de matèria orgànica en la zona de plantació.

• Reg

Resisteix malament els sòls secs i la falta d’aigua pel que els regs han de ser moderats, però sense entollar, ja que pot produir la podridura del rizoma.

Aquesta planta pot ser conreada en el sòl o en un test, sent sensible tant a l’excés de reg com a la falta d’aquest. Existeixen tests que disposen de dipòsit que acumula l’aigua de reg sobrant a manera de reserva perquè, posteriorment la planta ho aprofiti. Són ideals per a quan ens hem d’absentar i no poder cuidar de les nostres plantes.

• Poda

La Bergenia no exigeix grans cures. Li és suficient amb tallar per la base les fulles mortes i les flors passades perquè continuï florint fins a l’estiu, encara que és mera qüestió estètica.

• Plagues

Els caragols i llimacs troben molt apetitoses les seves fulles i tiges, per la qual cosa caldrà mantenir-los allunyats.

• Multiplicació

Es realitza mitjançant divisió de planta sent les millors èpoques de l’any a la tardor o primavera, també ho són per a multiplicar els exemplars mitjançant segments de rizoma proveïts d’alguna gemma amb fulles.

• Usos

Resulta perfecta en rocalles, bordures i com planta per ja cobrir el terra. Encara que també viu bé en tests i jardineres, procurant que no els toqui molt el sol, perquè el substrat d’aquestes s’asseca abans i pot estressar a la planta.