L’equinàcia

Equinàcia púrpura és una planta cada dia més popular no sols com a ornamental al jardí, on produeix grans i belles flors, sinó també com a herba medicinal. L’echinacea és originària del nord del continent americà i va arribar a Europa quan un naturalista anglès la va enviar a Anglaterra en 1699. Aquesta planta vivaç és fàcil de cuidar, resistent a les malalties, tolerant a la sequera, suporta baixes temperatures i produeix flors molt vistoses durant un llarg període de temps. Ho té tot a favor seu per a ser una de les favorites de molts jardiners.

Una de les coses bones que té aquesta herbàcia amb flor és que pots conrear-la en un contenidor. Un test amb equinàcies és perfecta per a balcons amb encant especial.

• TEMPERATURA

A l’equinàcia púrpura li agraden les temperatures càlides a l’estiu encara que suporta gelades de fins a -10 °C a l’hivern. Com totes les plantes vivaces, quan arriba l’hivern i les temperatures descendeixen, la planta perd les fulles i les tiges. Durant l’època freda no apunta res d’ella sobre el terreny. Quan arriba la temporada càlida les fulles comencen a emergir i la planta es desenvolupa de nou fins a florir.

• LLUM

L’echinacea purpurea és una planta de sol. Necessita una ubicació completament exposada als raigs solars per a desenvolupar-se bé i florir.

• SÒL

Com qualsevol altra planta perenne l’equinàcia púrpura necessita un sòl ben drenat on les seves arrels estiguin a resguard de les embassades d’aigua que poden provocar la mort de la planta.

Algunes espècies silvestres prefereixen sòls alcalins i altres prefereixen sòls lleugerament àcids encara que la majoria dels híbrids i cultivars no són exigents i funcionen bé en una àmplia gamma de nivells de pH.

Creixen millor en sòls millorats amb compostos, però toleren els sòls pobres en nutrients millor que altres plantes de jardí. S’adapten a gairebé qualsevol mena de sòl: arenosos secs, sòls francs, argiles, etc.

• HUMITAT I REG

Les plantes d’Echinacea toleren bé ambients humits. Són bastant resistents a la sequera una vegada s’han establert al jardí encara que és convenient regar-les una o dues vegades per setmana durant primavera i estiu, depenent del clima, perquè estiguin boniques i floreixin abundantment.

• MULTIPLICACIÓ

Les plantes d’equinàcia poden propagar-se per llavor, divisió o esqueixos, però recorda que les cultivars híbrides no es reproduiran a partir de llavors. Si no s’eliminen els caps de les flors de les varietats silvestres les llavors cauran a terra i es reproduiran per si soles.

Les equinàcies es poden propagar dividint exemplars establerts. S’excava al voltant de la mota fins que es pugui aixecar. Amb cura se sacseja la terra i es divideix amb les mans o un ganivet. D’un exemplar gran es poden aconseguir diverses plantes.

També és possible propagar l’equinàcia mitjançant esqueixos de tija. Es talla un tros de la tija d’entre 10 i 15 cm, es cobreix l’extrem que anirà plantat amb hormones d’arrelament i es clava en el sòl. Unes setmanes després, si l’esqueix arrela, s’observarà que comença a produir noves fulles.

• PLAGUES I MALALTIES

L’equinácea pot veure’s atacada per diferents insectes al jardí: escarabats, barrinadors, pugons, cucs i erugues. Són plagues poc complicades de controlar si es detecten a temps mitjançant paranys o remeis ecològics. Poques vegades es veu atacada per fongs i malalties virals.

• ÚS MEDICINAL DE EQUINACEA PURPUREA

A més de ser una gran planta de jardí, l’equinácea també s’usa àmpliament com herba medicinal (principalment Echinacea angustifolia i Echinacea purpurea). Les tribus de nadius americans de les Grans Planes com els Siouxs, Comanxes, i Cheyennes utilitzaven preparacions amb les arrels d’aquesta planta. Els europeus van aprendre el seu ús i la van usar durant els segles XVIII i XIX per a tractar malalties com l’escarlatina, la sífilis, la malària o la diftèria.

En l’antiguitat es mastegaven les arrels o es picaven per a aplicar-les com a cataplasma. Avui dia es comercialitzen extractes, ungüents, comprimits o tintures de tota la planta: arrels, tiges, fulles i capolls. Es considera que l’equinàcia estimula el sistema immunitari i redueix la durada i la gravetat dels refredats, la grip, el mal de coll, la tos, la febre i les infeccions.