L’Araucària Auracana

L’Araucària Auracana és una de les coníferes més curioses i belles que existeixen. Té un tronc molt alt, podent superar amb facilitat els trenta metres d’altura, però a més la seva esperança de vida és molt llarga, de 1000 anys aproximadament. No obstant això, té un inconvenient, i és que el seu ritme de creixement és bastant lent.

Coneguda com a Araucària xilena, Pehuen, Pi de la Patagònia o Pi de braços, és una conífera perennifòlia endèmica del districte del Pehuen dels boscos subantàrtics sud-americans, concretament de Xile i del sud de l’Argentina pertanyent al gènere Araucària.

Pot aconseguir altures de fins a 50 metres, amb un tronc més o menys recte d’un gruix d’uns 3 metres i una copa que ramifica a diversos metres del sòl, composta per branques que creixen de manera perpendicular al tronc. Les fulles són aciculars, dures, de 3 a 4 cm de llarg, i acaben en una espina en la punta de color verd fosc.

Es tracta d’una espècie dioica, havent-hi peus femenins i peus masculins, diferenciant-se sobretot per les inflorescències, sent les primeres més vistoses en adquirir forma de bola petita, i les segones més allargades i marrons.

• Ubicació

És una planta que necessita molt espai per a créixer, per tant, a part de tenir-la sempre en l’exterior, ha d’estar a uns deu metres de parets, murs, canonades, arbres alts, entre d’altres…

• Temperatura

Resisteix gelades de fins als -18 °C, però no viu bé en climes massa càlids ni tampoc en les costes. Si vius en un lloc així, et recomanem l’Araucària Heterophylla, la qual et podem dir per experiència que viu de meravella en llocs com la regió Mediterrània (amb gelades suaus de fins als -3 °C i màximes de 38 °C).

• Terra

A jardí, creix en sòls lleugerament àcids amb bon drenatge. Plantada amb test, pots emplenar-la amb substrat universal o substrat per a plantes acidòfiles barrejat amb un 30% de perlita.

• Reg

L’Araucària araucana és un arbre que no suporta la sequera, però tampoc l’embassada. L’ideal és regar-la una mitjana de 3 vegades per setmana durant l’època de més calor, i una mitjana d’1-2 vegades per setmana la resta de l’any. De totes maneres, tingues en compte que això és només una guia orientativa, si a la teva zona plou amb freqüència, hauràs de regar menys, i si per contra vius en un lloc on a penes plou, la freqüència serà més alta.

D’altra banda, quan reguis evita mullar la part aèria (fulles, branques), ja que es podrien cremar.

• Abonat

Des de començaments de primavera fins a finals de l’estiu és molt recomanable abonar-la de tant en tant, especialment si la tens en test. Pots usar qualsevol mena d’adob, sigui compost químic o orgànic.

• Multiplicació

Si vius en una zona on es registren gelades i la temperatura màxima durant la temporada hivernal és d’uns 15 °C, pots sembrar les llavors directament en tests amb substrat per a plantes acidòfiles o per a planters, les enterres una miqueta (més que res perquè no quedin molt exposades al sol), i regues.

Però si vius en una zona més càlida, hauràs de sembrar-les en un tupperware amb vermiculita, i tenir-les en la nevera per uns tres mesos. Passat aquest temps, amb l’arribada de la primavera sembra-les en tests col·locats en l’exterior, en semis ombra.

Si tot va bé, germinaran abans que arribi l’estiu.

• Poda

No la necessita.