El ciclamen

El ciclamen és una planta bulbosa originària dels boscos mediterranis, on creix a l’ombra dels arbres durant l’hivern.

Nom comú: Ciclamen
Nom científic: Cyclamen
Família: Primulàcies
Origen: Regions mediterrànies orientals
Ubicació: Interior i exterior si es protegeix de les pluges i gelades.
Floració: Hivern
Llum: De lluminós a molt lluminós.
Temperatura mínima: 0-2 °C,
Temperatura ideal: 13-18 °C
Reg: Moderat
Abonament: Abonament de floració

Descripció

Amb les primeres calors es marceixen les fulles i el bulb queda latent en el sòl fins a la tardor següent. És una planta de cicle hivernal, per la qual cosa podem deduir que l’excés de calor i sol són mortals pel ciclamen.
Atenent a les cures bàsiques, el ciclamen pot estar en plena floració durant tot l’hivern. Existeixen diferents varietats de ciclamen depenent de la grandària que aconsegueixin, podent trobar uns realment petits i progressivament majors, amb fulles i flors de diferents grandàries.

Llum

Li destinarem un lloc en la nostra llar molt lluminosa, evitant les zones amb més calor de la casa, ja que l’excés de calor fa que la planta finalitzi el seu cicle abans, reduint-se la vida ornamental del ciclamen. L’ideal és situar-la al costat d’una finestra orientada al nord, perquè rebi molta llum, però mai sol directe.

Temperatura

Si vols que el teu ciclamen et duri molts mesos en flor a casa, evita posar-ho en el lloc més calorós de la llar i al capvespre treu-ho a l’exterior, posa-ho a peu d’una finestra oberta o en una balconada on estigui a l’abric de possibles gelades o pluges copioses. Si no vols realitzar aquesta acció diàriament, durarà més si ho deixem en un exterior al resguard i ho fiquem a casa en ocasions especials.

Reg

El reg ha de ser moderat, ja que un excés d’humitat a la terra provocarà podridures en el bulb i tiges, la qual cosa suposarà un decaïment irreversible. Si es deixa assecar la terra, el ciclamen quedarà molt més mústic per deshidratació, per la qual cosa l’ideal és mantenir el substrat sempre humit, però eliminant els excedents d’aigua del platet després de cada reg. El millor mètode és el reg per immersió, però evitant mullar el tubercle.