La buguenvíl·lea, una gran planta enfiladissa.
Encara que ja està molt adaptada a nombrosos llocs del món la veritat és que la buguenvíl·lea procedeix de Sud-amèrica. El nom està dedicat a l’explorador, naturalista i militar francès Louis Antoine De Bougainville qui la va portar a Europa.
Aquest explorador francès va destacar també per la seva descripció de Tahití i va ser el que va realitzar la primera circumnavegació francesa.
Les dues espècies més comunes són Buguenvíl·lea glabra i Buguenvíl·lea spectabilis. A partir d’aquí, les varietats que pots aconseguir el dia d’avui són unes quantes i variades, sobretot en els colors de les bràctees que van des de violetes, fúcsies, roses pàl·lids, taronges, vermelles, grogues, etc.
El que té de bo aquesta trepadora és que gràcies a aquesta característica podem formar-la i dirigir-la per on millor ens convingui. Podem tenir un arbust aïllat o embullar-la pels reixats del nostre jardí o per la façana de la casa… A més, gràcies al seu ràpid creixement, cobrirem una gran superfície en un període de temps relativament curt.
La flor no és interessant. (Pensaràs que m’estic tornant boig amb aquesta afirmació). Doncs no, no és la flor la que és bonica sinó les bràctees! La flor és blanca i petita. Les bràctees vermelles són les que vesteixen, no les flors.
- Característiques climàtiques
La buguenvíl·lea és una trepadora llenyosa que associem a llocs estiuencs perquè necessita climes càlids o temperats, amb hiverns suaus sense severes i continuades gelades. En funció del tipus de clima, la buguenvíl·lea podrà florir més o menys temps. Si ens trobem en climes càlids, sense molts contrastos estacionals, podrem veure flors fins a l’hivern. Aquesta és una de les raons de la seva fama. Sempre aportant color.
Si conrees la buguenvíl·lea en tests, si hi ha risc de gelades, millor que la protegeixis en zones interiors.
- Necessitats de llum de la buguenvíl·lea
Aquest és sens dubte un dels factors determinants. Necessita moltíssima llum. Com més, millor. Hem d’orientar-les ben perquè tinguin un bany de sol abundant. La falta de llum ocasiona la caiguda prematura de les fulles, arribant fins i tot a no florir si la deficiència és molt alta. No confonguem llum amb calor. Si l’estiu és molt sever, s’assecaran les bràctees. Necessita la humitat ambienti. Per això és comú veure-les en cases properes a la costa. L’aportació d’humitat ambienti és major.
- Característiques del reg
El reg no és molt exigent si està plantada directament en el sòl del jardí. Encara que és una planta que aguanti bé la falta de reg, tot depèn de les condicions. Si la planta ja té una edat i està plantada en el sòl, és fàcil que aguanti condicions de “abandó”. Regar a l’estiu una o dues vegades per setmana. A l’hivern es pot regar però molt poc o gens.
De fet les cases de platja que solen tenir aquesta planta, els hiverns es queden despoblades i la buguenvíl·lea deixa de regar-se. Si està en una jardinera, test o similar i és jove, no convé descuidar-la en aquest aspecte. En aquest cas es poden establir regs setmanals en períodes no calorosos i augmentar les freqüències a 2 o 3 vegades per setmana a l’estiu.
- Sòl i substrat
La buguenvíl·lea no és molt exigent quant a sòls i a més és tolerant a la cals. Una consideració a tenir en compte és el drenatge.
És important conèixer el tipus de sòl que tenim a l’hora d’establir una freqüència de reg. Sòls argilencs requeriran regs de menor freqüència, ja que emmagatzemen molt més humitat que aquells sòls sorrencs.
També cal tenir en compte que en el cultiu en tests, si decideixes tenir la buguenvíl·lea així, la humitat del substrat es perd bastant més ràpid que en condicions de sòl normal.
- Adobat de la buguenvíl·lea
En època de floració (amb grans necessitats nutricionals) és important aportar un abonament complet (ric en fòsfor i micronutrientes) que aplicarem sobre el cultiu cada 15 dies. Tingues en compte que la buguenvíl·lea és capaç de produir 3 tandes de floració, a la primavera, estiu i tardor.
- Reproducció de la buguenvíl·lea
Encara que en la majoria de les situacions, i amb la buguenvíl·lea succeeix, el millor és adquirir la planta en vivers, on se serveixen en tests i vénen (o han de venir) en un estat sanitari òptim.
No obstant això, hi ha diferents formes per obtenir noves buguenvíl·lees a partir d’una altra.
L’esqueix és l’opció més còmoda. El normal és fer esqueix de branques semi llenyoses o verdes encara que també es pot fer esqueix llenyós. La millor època per realitzar els esqueixos sol ser molt al principi de la tardor. Hem d’utilitzar substrats que retinguin humitat com la fibra de coco o llana de roca amb hormones de arrelament per tenir més possibilitats.
- La poda de formació
Una vegada va creixent la nostra buguenvíl·lea conreada en el jardí i va grimpant sobre les nostres parets o tanques, podem realitzar podes periòdiques amb la finalitat de redirigir el seu creixement o restringir la seva grandària.
La millor època per realitzar aquest tipus de poda de formació és entre finals d’hivern fins a principis de primavera. És important, en el cas de la buguenvíl·lea, fer-ho abans que s’iniciï l’etapa vegetativa o de creixement.
A inici de temporada, es poden eliminar les tiges joves laterals que se surten de la línia de creixement del cultiu.
Buguenvíl·lea d’avançada edat responen bé a la poda profunda, coneguda també com a poda de rejoveniment.
- Plagues i malalties
La buguenvíl·lea sol veure’s afectada per les plagues més polífagues dels cultius. Estaríem parlant de pugó, mosca blanca i aranya vermella, entre uns altres.
