La papallona del gerani

Molts estem desitjant que arribi la primavera per poder gaudir dels nostres geranis. L’explosió de colors de les diferents varietats i la possibilitat de mantenir-los d’un any per a un altre, els converteixen en alguna cosa més que una simple planta de temporada. No obstant això, cada any, sofrim els estralls de l’anomenada papallona del gerani, la qual cada vegada causa més baixes entre les nostres plantes.

• COM VA ARRIBAR A CATALUNYA

La papallona del gerani (cacyreus marshalli) es va assentar a Espanya a la fi dels anys 80. Es creu que va entrar, procedent de Sud-àfrica, per l’illa de Mallorca, lloc en el qual es van donar els primers casos. La magnitud d’aquesta plaga, és una mostra de les conseqüències en introduir espècies no autòctones en un ecosistema sense depredadors per a aquesta espècie.

Va poder venir en forma d’exemplar adult (papallona), ou, eruga o crisàlide (període de transició d’eruga a papallona), qualsevol dels seus estadis és vàlid per traspassar fronteres a bord d’un gerani.
Que la meitat dels mesos de l’any existeixi un clima càlid en la majoria de les parts de la península, i el fet de no existir depredadors naturals al nostre país, va fer que la seva nova ubicació fóra idònia per a aquests lepidòpters.

• CICLE VITAL

En necessitar temperatures càlides (al voltant de 20°) per poder completar el seu cicle vital, podem trobar-nos (des que comença la primavera fins que arriben els primers freds) fins a 5 i 6 generacions de papallona del gerani per temporada. Això significa que l’amenaça estarà present durant diversos mesos, per la qual cosa eliminar un primer atac no implica que no tornin a ser atacats els nostres geranis.

En el seu cicle de vida podem trobar amb quatre fases. Ou, eruga, crisàlide, papallona.

Els adults realitzen la posada d’ous, al eclosionar aquests, tenim a l’eruga (en realitat és la seva forma larvària) en els nostres geranis. Al principi s’alimentarà de les parts més toves de la planta, les fulles, però quan sigui una mica més gran, començarà a perforar les tiges i a crear galeries en el seu interior, d’aquí el nom detrepant del gerani (pelargonium).
Les erugues, verdes amb dues franges vermelloses o amb tons marrons, es tornen més fosques a mesura que s’alimenten acostant-se al seu següent estadi.

El següent serà el seu pas d’eruga a crisàlide (pas intermedi entre l’estadi larvari i l’adult), de la qual emergirà un nou exemplar de papallona adulta que començarà de zero el procés de posada d’ous.

• DANYS

La planta adquireix un mal aspecte general (flors, perforats els capolls florals, fulles rosegades, forats d’entrada i sortida en les tiges), però en gairebé totes les plagues, els danys no solament són visualment o estètic com podrien ser les mossegades en les fulles, sinó que al final, l’atac dels insectes acaba afeblint al gerani (fins i tot matant-lo) i facilitant l’accés a altres plagues i fongs.

És comú que en les galeries creades per les erugues i plenes de gom a gom d’excrements, sigui una porta d’entrada directa fongs i bacteris.

• SOLUCIONS

Depèn dels danys ocasionats, l’atac de la papallona del gerani pot ser controlat o no. Si hi ha excavacions de l’eruga en la tija central de la planta, poca solució tindrà. El recomanable en aquest cas és desfer-nos del gerani i comprar un de nou en el qual comencem a incloure el tractament fitosanitari preventivament des del moment de la seva compra.
L’insecticida més efectiu és el que contingui cipermetrina al 10%, un piretroide molt efectiu en dosis baixes que actua per contacte i ingestió.

Els tractaments dependran de si els apliquem de manera preventiva o curativa, marcant la diferència el temps que passarà entre les diferents fumigacions foliars. Un calendari preventiu podria cenyir-se a una aplicació cada 15-20 dies, mentre que en els curatius, el marge de temps es veu reduït, sent recomanat fumigar cada 7 dies.