L’Acàcia dealbata (Mimosa)

La mimosa és tot un clàssic als nostres jardins i l’èxit de la seva proliferació s’ha degut, indubtablement, a la preciosa floració de finals de l’hivern. Són inconfusibles les seves copes satisfetes d’intens groc, visibles des d’enormes distàncies i anunciants de la pròxima arribada de la primavera.

És un arbre perennifoli originari del sud-est d’Austràlia, concretament de Nova Gal·les del Sud i de Victòria. Se la coneix pels noms comuns de mimosa, acàcia mimosa, aromo, mimosa fina o acàcia australiana, i es caracteritza per créixer fins a una altura de 10-12 metres. El seu fullatge és perenne i està format per fulles bipinnades amb uns 25-40 parells de folíols cadascuna d’elles.

Produeix flors a la fi d’hivern/començaments de primavera que es distribueixen pompons compostos per unes 25 flors molt oloroses. El fruit és una beina de color verd-blavós en l’interior del qual es troben de 4 a 5 llavors arrodonides. La seva esperança de vida no sol superar els trenta anys.

El que molta gent desconeix de la mimosa és el seu caràcter invasor i nociu fora de les seves àrees de distribució natural. Aquest arbre de ràpid creixement, prolifera de tal manera que en molt poc temps comencem a observar com envaeix el territori de manera imparable, no sols per la propagació de les seves llavors, sinó també per l’aparició incontrolada de xucladors des de les mateixes arrels.

L’Acàcia dealbata apareix en el Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores, per la qual cosa es prohibeix la seva introducció en el medi natural. Només està permesa la plantació de mimoses empeltades, ja que així s’evita la proliferació.

• Ubicació

L’Acàcia dealbata ha d’estar en una zona lluminosa, si pot ser a ple sol, perquè pugui créixer i desenvolupar-se bé.

• Sòl o substrat

No és exigent, però creixerà millor en aquells que tinguin bon drenatge. No haurem de preocupar-nos molt per aquest tema, ja que és molt adaptable i pot viure bé fins i tot en sòls lleugerament calcaris.

• Reg

Si la tenim en test serà necessari regar-la cada 3 dies a l’estiu i cada 7-10 dies la resta de l’any. Si està plantada al jardí, tan sols haurem de regar una mica cada 4-5 dies durant el primer any, i cada 10-15 dies els següents.

• Abonat

No és necessari, però podem abonar-la amb abonaments orgànics des de primavera fins a finals de tardor.

• Plantació o trasplantament

Podrem passar-la al jardí a la primavera, quan el risc de gelades hagi passat. En el cas de tenir-la en test, la trasplantarem cada 2 anys.

• Plagues

Si l’ambient és molt humit i càlid, pot veure’s atacada per cotxinilla cotonosa, la qual es pot eliminar amb oli de parafines.