El Leptospermum

El gènere Leptospermum de la gran família Myrtacea comprèn nombroses espècies de plantes que estan sempre verdes de port arbustiu, particularment especials pel seu cultiu en les zones costaneres. Són plantes originàries d’Austràlia, de Nova Zelanda i del sud-est asiàtic.Són matolls de petites i mitjanes dimensions que predominantment es troben al llarg de les costes però també en les zones humides, sobre terres àcides i sobre terrenys pobres. Són plantes molt esteses per a jardí i decoratives gràcies a les seves grans flors, de fins a 3 cm de diàmetre, i gràcies a la seva resistència a moltes situacions tant climàtiques com de sòl.

Les fulles del Leptospermum són alternes, d’un bonic color verd intens i riques en olis essencials, com molts altres membres de la família de les Myrtacea, en efecte, si s’aixafen les fulles entre els dits, fan olor a una intensa fragància.

Les flors són solitàries o com a màxim associades en grups de dos, en l’extremitat de les branques, caracteritzades per cinc pètals i òptima per a la producció d’excel·lent mel.

• TÈCNICA DE CULTIU

Els Leptospermum són plantes fàcils de conrear i no sol·liciten cures particulars. Són típicament plantes de jardí. Volen exposicions assolellades i en zones on durant l’estació hivernal les temperatures baixen sensiblement, és necessari tapar-les durant les gelades.

• REG I HUMITAT

Els regs han de ser regulars sense deixar embassades en el terreny. L’aigua ha de tenir un bon drenatge.

• SÒL – TRASPLANTAMENT

Els Leptospermum no són particularment exigents en terreny, l’important és que siguin terrenys lleugers, ben drenats però que mantinguin certa humitat.

• ABONO

L’ús d’un abonament de cessió lenta després de la floració, generalment és suficient per a donar un bon abonat per a tota l’estació vegetativa.

És oportú usar un abonament que a més de contenir macroelements com a nitrogen (N), fòsfor (P) i potassi (K), contingui també microfilaments com el ferro (Fe), el manganès (Mn), el coure (Cu), el zinc (Zn), el bor (B), el molibdè (Mo), tots importants per a un correcte creixement de la planta.

• PODA

És oportú després de la floració retirar les branques de Leptospermum que han envellit o que creixen de manera desordenada. Vagi amb compte que l’utensili que usi per al tall estigui net i desinfectat, preferiblement a la flama, per a evitar infectar els teixits.

• FLORACIÓ

L’època de floració, per a la major part de les espècies, és la primavera – principi d’estiu.

• MULTIPLICACIÓ

La multiplicació del Leptospermum es pot fer per llavor o per esqueix.

• PLAGUES I MALALTIES

Podridures a l’altura del coll de la planta amb consegüent pansiment de les fulles i les tiges florals
Aquest símptoma és típic de la Phytophthora spp. un fong molt nociu. Amb el pas del temps les àrees s’estenen a tota la planta. Es manifesta sobretot en zones on els estius han tingut un transcurs calent i molt humit. La lluita contra aquest fong es basa, en una reducció de la humitat ambiental, ja que aquest fong es multiplica, també amb el tractament amb fungicides específics després d’haver eliminat totes les parts danyades.

Taques sobre el revés de les fulles
Les taques sobre el revés de les fulles podrien significar cotxinilla cotonera. Per a estar segurs, suggerim utilitzar una lupa i observar. Es caracteritzen per tenir una espècie d’escut protector, de color blanc cotonós. Són els paràsits més freqüents que ataquen a aquestes plantes. Fa falta usar antiparasitaris específics, en particular oli blanc, localitzable en un bon viver.

Presència de petits insectes blanquinosos sobre la planta
Si hi ha petits insectes mòbils, indubtablement en presència pugons. Són insectes que si no es mantinguessin sota control, poden provocar greus danys a la planta. Es tractar amb productes específics contra el pugó que trobaràs al 9 Jardí.