El llimoner
El llimoner (Citrus Limon) és un arbre fruiter l’aparença del qual li ha portat a posicionar-se entre els arbres més desitjats. De fet, és un cítric utilitzat com a arbre ornamental en moltes ciutats d’Espanya, igual que succeeix amb el taronger.
Es tracta d’un arbre perenne pertanyent a la família de les rotàcies i del gènere cítric que resulta molt poc resistent al fred pel seu caràcter tropical i la seva floració permanent. També és un arbre molt sensible als terrenys amb alta salinitat o a terrenys poc profunds però la veritat és que en molts casos arriba a adaptar-se malgrat no ser l’habitual.
El llimoner és molt conegut pel seu fruit, la llimona, una fruita comestible de sabor àcid i extremadament fragant que s’usa principalment en l’alimentació. El llimoner té una fusta dura, amb escorça llisa i groguenca molt apreciada per a treballs d’ebenisteria.
Descripció
El llimoner és un arbre amb forma menys arrodonida que el taronger. Es tracta d’un arbre petit que no sol sobrepassar els 4 metres d’altura i les fulles verdes de la qual mat són perennes i amb una olor de llimona molt forta.
Les seves fulles són bastant llargues (de 5 a 10 centímetres) acaben en punta i posseeixen una vora lleument dentada però, ull, perquè solen tenir unes espines molt gruixudes, encara que curtes, en les seves branques. Les fulles són de color brillant per la cara superior i verd pàl·lid i clar per la part inferior.
L’arrel és un eix vertical amb diverses arrels secundàries que neixen en desordre i el tronc és gruixut amb l’escorça grisa, llisa o aspra i brillant.
Les seves flors són denominades flors del taronger, igual que succeeix amb les flors del taronger, i són de color blanc rosaci amb multitud d’estams. Es tracta de flors solitàries o flors en grups, depenent de la varietat i gràcies a la seva floració contínua podem deixar el fruit sense recol·lectar durant més temps i fer-ho just en l’estiu, que és l’època més rendible per a aquest arbre.
Finalment, solament esmentar que es consumeixen dues varietats de llimona a Espanya: la llimona de taula, amb més suc i pell més fina i la llimona de verna, amb pell més gruixuda. A part, existeixen altres varietats com la llimona comuna, quatre estacions, real, eureka i molts més.
El fruit, la llimona és de color groc pàl·lid. És de forma ovoide amb un mugró en la punta, d’uns 10 centímetres de llarg, amb una polpa sucosa dividida en grillons (de 8 a 14), de sabor àcid.
Origen del llimoner
L’origen exacte del llimoner no és del tot clar, i roman encara sota el misteri; no obstant això, està estesa la idea que els primers llimoners van créixer a les valls del sud de l’Himàlaia, en l’Índia, la zona septentrional de Birmània i Xina. En el sud i el sud-est asiàtic. Es va introduir més tard a Pèrsia, després l’Iraq i Egipte al voltant de l’any 700. Les llimones van entrar a Europa al voltant del segle I aC, durant l’època de l’antiga Roma. No obstant això, no va tenir un extens cultiu.
Cultiu del llimoner
És un dels cítrics més sensibles al fred, per això és conreat intensivament més cap al sud que tarongers i mandarines. En canvi no necessita tanta calor durant l’estiu, ja que els fruits no són dolços i per això a petita escala també es conrea en el litoral de Galícia i del Cantàbric. És imprescindible que el sòl estigui ben airejat perquè si no les arrels es moren. Pot presentar clorosis fèrrica en terres calcàries. Necessita gran quantitat de magnesi.
Per créixer bé el llimoner ha de ser plantat en terres semi lleugeres, riques en matèria orgànica, pH neutre i permeables. Necessita una temperatura d’entre 17 i 28 ° C, no suporta gelades fortes ni massa vent.
Malalties i paràsits
El llimoner es veu atacat pel poll blanc (Aspidiotus nerii); aquesta panerola afecta als fruits des de la seva formació fins a la maduresa, la qual cosa suposa una perduda econòmica important per als agricultors.
Altres plagues són:
Pugons, potser el més nociu és el pugó negre dels cítrics (Toxoptera aurantii).
Àcars, aranya vermella, àcar vermell iespecialment, l’àcar del brot dels cítrics (Aceria Sheldon) o àcar de les meravelles o de les gemmes, denominat així perquè quan ataca les gemmes florals produeix deformacions en els fruits que adquireixen formes retorçades estranyes.
Minador de fulles de cítrics (Phyllocnistis citrella), produeix galeries a l’interior de les fulles dels brots verds provocant l’entrada per a malalties. Aquesta plaga en l’actualitat no té massa importància en la costa mediterrània ibèrica, ja que els seus enemics naturals la controlen adequadament. Només és problemàtica si afecta arbres recentment plantats, per a qualsevol afecció als seus pocs brots retarda creixement de manera considerable, però en arbres adults no té cap problema.
Mosca blanca, especialment la mosca blanca lledonosa (Aleurothrixus floccosus). Actualment, aquesta mosca no és cap problema a Espanya, ja que el seu enemic natural està perfectament establert i controla les poblacions de la mosca blanca. En el cas de tenir problemes en una plantació de llimoners amb la mosca blanca, més que un tractament amb un fitosanitari val la pena reintroduir el seu enemic natural.
Mosques de la fruita, les femelles posen mitjançant el seu ovipositor en el fruit, però les larves solament es desenvolupen en els cítrics dolços (taronges, mandarines, aranges) perquè no poden suportar l’acidesa de la llimona.
Varietats de llimoners
Hi ha diverses varietats de llimoners:
Bush: Aquesta varietat naturalitzada creix de forma salvatge en zones subtropicals d’Austràlia. Són molt resistents i tenen una pell molt prima amb una aroma de llimona molt real; la pell és molt bona per a la cuina. Creix fins als 4 metres en llocs assolellats.
Eureka: En créixer tot l’any i de forma abundant, és el tipus de llimona més comuna en els supermercats.
Lisbon: Una llimona de molta qualitat, amb gran quantitat de suc i de nivell àcid, els fruits de la varietat Lisbon són molt similars a les del Eureka. Els arbres vigorosos i productius són molt espinosos, particularment quan són joves.
Meyer: És un híbrid entre la llimona i possiblement la taronja o la clementina, i se li ha dit així per Frank N. Meyer, qui ho va descobrir per primera vegada en 1908. La pell més prima i una acidesa lleugerament inferior que les varietats Lisbon o Eureka fan que aquesta varietat requereixi més cuidat en el transport i no està tan estesa quant al fet comercial. Sovint madura cap a un color groc-taronja. Són lleugerament més tolerants al fred que altres llimones.
Ponderosa: Aquesta varietat és molt més forta i resistent a les gelades; els fruits són de pell prima i bastant llargs. S’assembla a l’híbrid citron-lemon.
Variegated Pink: Una varietat de l’Eureka o Lisbon amb patrons multicolors en el fullatge i una pell de fruits verds immadurs. Quan madura cap a groc, el patró multicolor va desapareixent en la pell del fruit. La polpa i el suc són rosats o taronja en comptes de groc.
Verna: Varietat espanyola d’origen desconegut.
Ien Ben: Varietat australiana.
Yuzu: Conreada al Japó i Corea durant segles, el yuzu té l’aroma semblada a una mescla de llimona.
Ús medicinal
Tradicionalment se li atribueixen nombrosos usos, concretament, al seu fruit, la llimona.
És utilitzada per prevenir l’acció de virus i bacteris, augmentant les defenses de l’organisme. És a dir, activa els glòbuls blancs a causa del seu alt contingut en vitamina C.
Quant a l’aparell respiratori, ajuda a combatre infeccions respiratòries com els refredats i la grip.
També és útil per a l’aparell digestiu, ja que fa una funció reguladora i estimula les secrecions gàstriques. A més, calma l’acidesa estomacal, la gastritis i és eficaç per evitar o frenar el vòmit i expulsar els paràsits intestinals.
S’utilitza per tractar infeccions urinàries, gota, dolors reumàtics, colesterol, artritis, gràcies a les seves virtuts diürètica i depuratives.
En l’aparell circulatori, no només tonifica els vasos sanguinis, sinó que també prevé l’angina de pit, ajuda a la circulació sanguínia, rebaixa la hipertensió, estimula la formació de glòbuls vermells, combat la arteriosclerosis i és molt adequat per al tractament de l’anèmia.
En l’ús extern s’aplica per guarir irritacions, úlceres, picades d’insectes, herpes labials i acne.
Ús alimentari
En gastronomia s’utilitza tant la polpa de la llimona, com la seva pell, sovint per aromatitzar per exemple, en diversos guisats o com a condiment, i fins i tot les fulles del llimoner, que es mengen fregides o en bunyols. S’utilitza per fer postres o begudes, com la llimonada, i com a ornament per a begudes, licors i menjars. També, per pastisseria en general (per exemple, pastís de mousse de llimona, braços de gitano de llimona, etc.) i per aromatitzar diversos plats.
